Tal com vaig prometre, comparteixo amb tots l’enunciat de l’examen de la segona convocatòria. Com que erem ben pocs, en aquest cas el format va ser clàssic i no ens vam aventurar en experiments radicals com el de l’examen de juny 
Aquí teniu les preguntes:
- Després d’haver fet el treball que se’t demanava en aquesta segona convocatòria, segur que tens una bona idea general de la web social i com poden aprofitar-la les biblioteques. Exposa en un màxim d’una pàgina quines són les característiques clau d’aquest tema.
- Quines diferències hi ha entre un wiki i un blog? Per a què es pot fer servir cadascuna d’aquestes eines? Cita exemples concrets i reals, si en saps.
- Què és Twitter i per a què serveix? Quines utilitats pot tenir a nivell bibliotecari? I a nivell personal? Ho has fet servir? Com?
- Explica el format RSS i digues perquè és quelcom útil per a qualsevol (si consideres que ho és; en cas contrari, justifica-ho).
[...] Qualificacions de la segona convocatòria Posted: setembre 10, 2010 by Javier Leiva Aguilera in General Etiquetes: notes 0 Els que vau deixar l’assignatura per a la segona convocatòria ja teniu disponible la qualificació final al Campus Virtual. Aquesta té en compte el treball i l’examen. [...]
Doncs jo m’ho vaig passar de muerte a l’examen. Això sí, al final ja tenia les neurones revolucionades i només tenia ganes de riure i de escriure xorrades… Ara que pense, açò sempre ho faig. Potser no és cosa de l’examen, sinó genètica o ambiental… Bé, de tota manera, va ser un examen totalment diferent
Doncs jo vaig sortir dient que havia suat tinta (en Javier va dir: tinta no, tecles!!!). Va ser tota una experiència, segur que aquest examen no l’oblidaré mai!!
La meva experiència, no sabria com descriure-la… No comment!
la veritat és que jo vaig fer una sort bàrbara, perquè l’equip el formàvem la Lola, la Montse Mora i jo. La Montse va arreglar tot allò que semblava que ho havíem reballat fins que va quedar guapet, perquè és una xica molt endreçada; la Lola estava blanca d’acollonació, la tenia en la mateixa filera, i jo, culo de mal asiento, ho vaig aprofitar per posar-la nerviosa dient-li: Lola, fem la ola, fem la ola… aquella, pobra, tenia un agobio… i jo tornava: va, Lola, va, fem la ola, que si no la fem em pixe ací mateix…
I, pel que vaig veure, l’equip on va caure el Joan també ho va passar de muerte, que aquell també…. deixa’l anar, saps? Un riure sin fin.
No tenim vídeo d’això, Javier?
però l’Emili ja ho sabia el que anava a passar…
No tenim video, però n’hauriem de tenir. El que passa és que si se m’hagués acudit fer-ho m’haurieu penjat del projector…